Recuperació de l’obra escultòrica monumental Sense Títol (1992) de Miguel González
Tothom hem vist aquesta obra que malauradament, en l’actualitat, es troba en un estat d’abandó i deteriorament absolut, en un terreny particular situat a la cruïlla entre l’Avinguda Ciutat Jardí i el carrer Baldomer Gili i Roig.
Estat actual de l'obra Sense Títol (1992)
L’obra es troba ubicada en el lloc indicat des de fa més de 25 anys, quan la configuració actual del barri era encara una quimera. En aquell moment, l’obra, d’una modernitat aclaparadora, entrava en un fructífer diàleg amb l’horta lleidatana, tot emergint d’ella i establint un profund contrast entre les formes de vida tradicionals i agràries i les transformacions del món industrial i mecànic que evoca les seves formes.
L’obra que ens ocupa, Sense Títol (1992), de l’artista Miguel González Ortega, és una bona mostra d’una abstracció plàstica alhora ben evocadora, amb certes connotacions cubistes i organicistes, dotada d’una enorme potència estètica i gran interès artístic, reforçats per les seves dimensions monumentals.
Estat actual de l'obra Sense Títol (1992)
Miguel González Ortega, nascut a València el 1943 i instal·lat a Lleida des del 1968 com a professor, primer, i Catedràtic de Dibuix, des de 1971, a l’Institut Joan Oró, és també veí del barri Ciutat Jardí on rau el seu domicili particular, que funciona alhora com a taller de creació. És un artista plàstic amb una llarga trajectòria en que destaca la seva producció escultòrica i dibuixística. Algunes de les seves creacions ocupen actualment llocs destacats de la geografia urbana de Lleida.
Sense Títol, 1992. Estat original de quan es va crear i es va allotjar Av. Ciutat Jardí
Creiem, doncs, que és una peça digna d’admiració, amb un elevat contingut simbòlic que ens permet, fins i tot, explicar la pròpia història del barri com a cruïlla entre dos mons: el que representa el nostre passat agrari en un terreny de regadiu i el que observem avui, fruit del desenvolupament de la ciutat moderna.
Ara que s’està replantejant una bona part de la urbanització del barri (obertura del carrer que connecta Enric Farreny amb l’Avinguda Ciutat Jardí, o l’adequació com a zona verda dels antics camps de futbol, entre altres projectes), seria el moment ideal per a escometre la recuperació d’aquesta obra colossal, trobant-li una ubicació permanent que fes justícia a la seva potència enlluernadora i que hauria d’esdevenir, si no ho és ja, una fita visual per al barri.
Text aportat per Sandro Machetti Sánchez, professor d’història de l’Art a la Universitat de Lleida, veí de Ciutat Jardí i membre de l’Associació de Veïns Ciutat Jardí-Arborètum.
コメント